22 de febr. 2013

CONTE COL·LABORATIU amb l'IES Maria Aurèlia Capmany de Cornellà

Mai havien vist un somriure (TÍTOL ORIENTATIU)

Mai havien vist un somriure. A aquella ciutat, tan gran i amb tanta gent, mai havien vist un somriure.  Envoltada d’edificis grans, de vidres de color blau, tan bonica... Per la nit, uns llums s’encenien i il·luminaven aquelles escultures fantàstiques, de pedra blanca, les quals romanien des de feia mil anys pels carrers. Els habitants de la ciutat, que mai havien vist un somriure, eren rics perquè la terra era seva i tenien molts edificis llogats, cosa que els proporcionava molts diners.

Aquella ciutat, però, no tenia el més important del món: la felicitat. La gent sempre estava trista o emprenyada; ningú era feliç i cap sabia el motiu. Un bon dia, va arribar un home pobre a la ciutat. Quan la gent el va veure, van pensar que, tal vegada, fos  un savi, perquè no estava trist ni emprenyat com gairebé tothom. Semblava feliç, parlava amb tranquil·litat i somreia. De seguida s’ho van dir  a l’alcalde. Es va provocar un gran enrenou i, llavors, l’alcalde va reunir la gent de la cuitat perquè algú hi anés a veure aquest home. Cap s’atrevia a parlar,  a conèixer-lo. Finalment,  l’alcalde va decidir que aniria a parlar amb ell.
Al dia següent, l’alcalde se’l va trobar al costat d’un edifici una mica vell. En seure al seu costat, l’home va somriure i l’alcalde es va espantar en veure aquell somriure. Mai havia vist un somriure. L’alcalde, astorat,  va marxar corrents.  Poc després,  l’alcalde va reunir, un altre cop, tota la gent de la ciutat per explicar què havia passat amb aquell home. Quan va acabar l’explicació,  la gent feia cara de no saber què dir, com la que va posar l’alcalde en veure el somriure. La gent de la ciutat, molt preocupada, va decidir fer fora l’home del somriure el més aviat possible. Tenien molta por...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa aquí la teva opinió sobre l'experiència de l'activitat, si us plau