Mai havien vist un somriure (TÍTOL ORIENTATIU)
Mai
havien vist un somriure. A aquella ciutat, tan gran i amb tanta gent,
mai havien vist un somriure. Envoltada d’edificis grans, de vidres de
color blau, tan bonica... Per la nit, uns llums s’encenien i
il·luminaven aquelles escultures fantàstiques, de pedra blanca, les
quals romanien des de feia mil anys pels carrers. Els habitants de la
ciutat, que mai havien vist un somriure, eren rics perquè la terra era
seva i tenien molts edificis llogats, cosa que els proporcionava molts
diners.
Aquella
ciutat, però, no tenia el més important del món: la felicitat. La gent
sempre estava trista o emprenyada; ningú era feliç i cap sabia el motiu.
Un bon dia, va arribar un home pobre a la ciutat. Quan la gent el va
veure, van pensar que, tal vegada, fos un savi, perquè no estava trist
ni emprenyat com gairebé tothom. Semblava feliç, parlava amb
tranquil·litat i somreia. De seguida s’ho van dir a l’alcalde. Es va
provocar un gran enrenou i, llavors, l’alcalde va reunir la gent de la
cuitat perquè algú hi anés a veure aquest home. Cap s’atrevia a parlar,
a conèixer-lo. Finalment, l’alcalde va decidir que aniria a parlar amb
ell.
Al
dia següent, l’alcalde se’l va trobar al costat d’un edifici una mica
vell. En seure al seu costat, l’home va somriure i l’alcalde es va
espantar en veure aquell somriure. Mai havia vist un somriure.
L’alcalde, astorat, va marxar corrents. Poc després, l’alcalde va
reunir, un altre cop, tota la gent de la ciutat per explicar què havia
passat amb aquell home. Quan va acabar l’explicació, la gent feia cara
de no saber què dir, com la que va posar l’alcalde en veure el somriure.
La gent de la ciutat, molt preocupada, va decidir fer fora l’home del
somriure el més aviat possible. Tenien molta por...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa aquí la teva opinió sobre l'experiència de l'activitat, si us plau